El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) impulsa un projecte de recerca pròpia dedicat al conjunt monumental de Centcelles (Constantí) amb l’objectiu de donar resposta a alguns dels interrogants sobre la seva cronologia i funció. Aquest dimarts 16 de gener s’ha celebrat al mateix espai la primera reunió de l’equip de recerca implicat en el projecte, durant la qual s’ha presentat la iniciativa i les actuacions previstes fins a l’any 2027.
L’objectiu principal de la recerca és canviar la concepció tradicional que es té del monument, limitada a l’edifici tardoromà que s’ha conservat fins a l’actualitat, amb actuacions que implicaran l’esplanada que envolta l’edifici, l’aqüeducte romà del Pont de les Caixes i l’estudi de l’edifici des de diferents perspectives. Amb totes aquestes accions, es vol aclarir, o contribuir a fer-ho en el futur, els enigmes que encara avui rodegen aquest monument. Els resultats del projecte han de permetre també ampliar i millorar l’experiència de la visita a Centcelles.
Es tracta del primer projecte propi d’investigació d’aquestes característiques que impulsa el MNAT, dins de la línia estratègica de treball de la institució en promoció de la recerca, la innovació i la transferència de coneixement. El projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), i està obert a la col·laboració d’altres institucions, entitats i empreses.
La directora del MNAT, Mònica Borrell, ha destacat: “Aquest projecte és una oportunitat d’unir esforços per fer-nos preguntes, plantejar nous reptes i avançar amb noves perspectives, amb objectius compartits tant amb l’Institut Arqueològic Alemany (DAI) com amb diferents investigadors dels camps de l’arqueologia, l’arquitectura i la restauració i la conservació”.
Actuacions previstes
Centcelles és considerat un monument excepcional dins de l’arquitectura tardoromana i el més monumental i potent de les seves característiques i època a Hispània i probablement també a tota la part occidental de l’Imperi. Tot i la recerca realitzada, especialment a càrrec del DAI als anys 50 i 60, actualment es compta amb un coneixement parcial del conjunt i existeixen diversos interrogants tant sobre la seva cronologia (amb teories que oscil·len entre mitjans del segle IV i el primer quart del segle V) com sobre la seva funció, amb plantejaments que l’han interpretat com a vil·la, mausoleu, vil·la-mausoleu o base militar.
El projecte de recerca preveu un programa d’actuacions arqueològiques, de documentació, d’estudi arquitectònic, decoratiu i iconogràfic, i d’anàlisi també dels materials constructius, amb una perspectiva pluridisciplinària que permeti recopilar el major nombre d’indicis per tal de poder trobar resposta a tots aquests enigmes. Les actuacions es realitzaran entre els anys 2024 i 2027.
Entre les accions previstes, destaca en primer lloc la digitalització i estudi de la documentació que es conserva a l’arxiu del Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI-Madrid), institució que va realitzar la primera excavació i estudi de Centcelles entre 1959 i 1976 i que col·laborarà també en el desenvolupament de la recerca. En aquest sentit, la reunió d’aquest dimarts ha comptat amb la presència del director del DAI-Madrid, Paul Scheding, que ha fet una primera entrega d’aquesta documentació.
D’altra banda, es preveuen campanyes d’excavacions arqueològiques anuals que afectaran diversos sectors de l’esplanada i els banys meridionals (que està previst que s’incorporin al recorregut de la visita), així com sondejos estratigràfics de l’esplanada, la sala de la cúpula i el Pont de les Caixes. També està previst realitzar la fotogrametria i model 3D del Pont de les Caixes, entre altres actuacions.
Equip de recerca
L’equip del projecte de recerca que es va reunir aquest dimarts 16 de gener a Centcelles té com a responsable el conservador del MNAT Josep Anton Remolà, i està format per representants del DAI-Madrid, el CRBMC, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), l’INSAF, l’UNED i diversos professionals de l’arqueologia i l’arquitectura.
“No podem resignar-nos a considerar com a enigmàtic un dels recintes arquitectònics d’època tardoromana més esplèndids i millor conservats de l’Imperi Romà. Aquest equip ens permetrà realitzar una aproximació realment pluridisciplinària a Centcelles per intentar resoldre qüestions fonamentals amb una recerca en la qual tenim l’obligació de considerar tots els indicis”, ha afirmat Josep Anton Remolà, responsable de l’equip de recerca.
