Pedrera del Mèdol

La pedrera del Mèdol va ser una de les diverses pedreres existents a l'entorn de Tàrraco, moltes d'elles als peus de la Via Augusta. La pedrera del Mèdol va ser explotada com a mínim des del segle I aC i es calcula que s’hi van extreure 150.000 metres cúbics de pedra. L’espai ofereix informació molt valuosa per estudiar les tècniques d’extracció de la pedra d’època romana, a més d’altres punts d’interès arqueològic, com són les fornícules o capelles de divinitats.

L’anomenada pedra de Mèdol és la més emprada en la construcció de Tàrraco, i és encara molt visible a la fesomia de la ciutat pel seu característic color groguenc. Es tracta d’una lumaquel·la miocènica que resultava molt fàcil de treballar. Es va fer servir en la construcció de monuments com la muralla de Tàrraco, el fòrum provincial o l’amfiteatre.

Els romans que van explotar la pedrera del Mèdol van decidir deixar una agulla al centre del clot com a testimoni de la pedra extreta. Aquesta agulla té actualment vint metres d'alçada i s'ha convertit en un dels símbols, tant de la ciutat de Tarragona com del seu llegat romà. A la seva base, a més, s'hi han documentat blocs a mig extreure.

L'Agulla del Mèdol és un exemple gairebé únic de testimoni de pedra, ja que s'han trobat molt poques estructures similars en tota l'extensió de l'Imperi Romà. Així mateix, el Clot del Mèdol ofereix altres punts d'interès, com la rampa d'accés o el front d'extracció, el primer punt per on va començar l'extracció de pedra. Aquest espai actualment es troba tancat al públic, però ja s'han encarregat diversos estudis per intentar reobrir-lo, encara que sigui de forma limitada, abans de finals d'aquest any. 

A més de la rampa, és molt possible que també s’utilitzessin grues ancorades al límit dels fronts per poder fer arribar els blocs a l'exterior del Clot. Allà, s'hi feia un primer desbast abans de portar-los cap a la ciutat de Tàrraco.

L’especial configuració del clot, resultat de segles d’explotació de la pedrera, ha generat també un microclima a l’espai a causa de la profunditat, humitat i ombra que s’hi registra. Com a conseqüència, la pedrera té un elevat interès botànic per les dimensions d’alguns exemplars de vegetació típica del clima mediterrani (com els llentiscles, els peus d’ullastre i l’aladern), així com la presència de dues espècies amb un règim de protecció especial: la caragola sanguínia i el margalló.

Pel que fa a la fauna, al clot habita una fauna singular, com l’astor, el tudó, el vidriol, els ratpenats, el dragó comú i el dragó rosat.