La Pedrera del Mèdol, situada al terme municipal de Tarragona i part del conjunt arqueològic de Tàrraco, s’incorpora com a nou espai del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Aquest pas es produeix després que l’empresa Abertis Infraestructuras S.A., fins aquest dilluns propietària del jaciment, n’hagi fet la donació a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, entitat adscrita al Departament de Cultura. La Pedrera del Mèdol s’incorpora d’aquesta forma a l’equipament del MNAT.
L’empresa Abertis ha estat la propietària de la Pedrera del Mèdol des del 1988. La finca, que ocupa onze hectàrees, és accessible des de l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, així com també des de l’autovia A-7 i la nacional 340.
L’empresa Abertis ha estat la propietària de la Pedrera del Mèdol des del 1988. La finca, que ocupa onze hectàrees, és accessible des de l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, així com també des de l’autovia A-7 i la nacional 340.
Estudis per a la reobertura del Clot del Mèdol
Amb la signatura aquest dilluns de la donació, la Pedrera passa a ser propietat de la Generalitat de Catalunya, fet que permetrà a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i a l’equipament del MNAT iniciar els treballs necessaris de millora de l’espai. Les actuacions afectaran tant el recorregut perimetral, actualment obert al públic, com el conegut com Clot del Mèdol, la cavitat creada per l’extracció de pedra en època romana i que resta tancada des del 2014.
La voluntat del MNAT és potenciar la conservació del jaciment, millorar-ne l’accessibilitat i incorporar-lo de forma efectiva al circuit de visites i activitats de la institució, integrant-lo en l’oferta patrimonial del conjunt arqueològic de Tàrraco i especialment amb aquells espais situats a la vora de l’antiga Via Augusta, com són la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts o l’arc de Berà.
En aquest sentit, la institució iniciarà de forma immediata accions de manteniment, jardineria i de millora de la senyalització i accessos per tal de condicionar el recorregut perimetral per l’exterior de la pedrera. Aquestes actuacions permetran també fer millores puntuals als quatre miradors perimetrals que permeten observar el Clot del Mèdol i el seu entorn des de diferents perspectives.
La voluntat del MNAT és potenciar la conservació del jaciment, millorar-ne l’accessibilitat i incorporar-lo de forma efectiva al circuit de visites i activitats de la institució, integrant-lo en l’oferta patrimonial del conjunt arqueològic de Tàrraco i especialment amb aquells espais situats a la vora de l’antiga Via Augusta, com són la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts o l’arc de Berà.
En aquest sentit, la institució iniciarà de forma immediata accions de manteniment, jardineria i de millora de la senyalització i accessos per tal de condicionar el recorregut perimetral per l’exterior de la pedrera. Aquestes actuacions permetran també fer millores puntuals als quatre miradors perimetrals que permeten observar el Clot del Mèdol i el seu entorn des de diferents perspectives.
D’altra banda, des del MNAT s’ha començat a treballar també de cara a fer possible la reobertura als visitants del Clot del Mèdol, que resta tancat des del 2014 per decisió de l’antiga propietària de la finca. En aquest sentit, s’han encarregat ja estudis botànics a AZ MEDI AMBIENT I PAISATGE, S.L. i estudis geològics al Laboratori de Materials de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), de la UPC, per tal de valorar la possibilitat de reobrir, ni que sigui de forma limitada, l’accés dels visitants durant el darrer trimestre d’aquest any.
Pel que fa al centre d’interpretació situat a l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ja ha iniciat les gestions amb la concessionària de l’àrea de servei per tal de signar un conveni que permeti la seva gestió també per part del MNAT.
Des del MNAT ja s’està dissenyant també la incorporació de la Pedrera del Mèdol al programa d’activitats i visites de l’equipament l’abans possible. En aquest sentit, està previst que la programació d’Estiueja al MNAT inclogui, a partir de la primera setmana de juliol, itineraris gratuïts amb guia per l’espai tots els caps de setmana. Properament, el MNAT comunicarà els horaris i recorregut d’aquestes visites guiades, així com la data d’inici de les inscripcions a través de la seva pàgina web.
Pel que fa al centre d’interpretació situat a l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ja ha iniciat les gestions amb la concessionària de l’àrea de servei per tal de signar un conveni que permeti la seva gestió també per part del MNAT.
Des del MNAT ja s’està dissenyant també la incorporació de la Pedrera del Mèdol al programa d’activitats i visites de l’equipament l’abans possible. En aquest sentit, està previst que la programació d’Estiueja al MNAT inclogui, a partir de la primera setmana de juliol, itineraris gratuïts amb guia per l’espai tots els caps de setmana. Properament, el MNAT comunicarà els horaris i recorregut d’aquestes visites guiades, així com la data d’inici de les inscripcions a través de la seva pàgina web.
La pedrera de Tàrraco
La Pedrera del Mèdol va ser una de les pedreres locals d’època romana que abastien la ciutat de Tàrraco, i una de les més espectaculars per les seves dimensions i conservació. Actualment es tracta d’un clot d’uns 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres segons el punt, al mig del qual es conserva una agulla de vint metres d’alçada, testimoni de la cota original de la roca.
L’anomenada pedra de Mèdol és la més emprada en la construcció de Tàrraco, i és encara molt visible a la fesomia de la ciutat pel seu característic color groguenc. Es tracta d’una lumaquel·la miocènica que resultava molt fàcil de treballar. Es va fer servir en la construcció de monuments com la muralla de Tàrraco, el fòrum provincial o l’amfiteatre.
La pedrera va ser explotada com a mínim des del segle I aC i es calcula que s’hi van extreure 150.000 metres cúbics de pedra. L’espai ofereix informació per estudiar les tècniques d’extracció de la pedra d’època romana, a més d’altres punts d’interès arqueològic, com són les fornícules o capelles de divinitats.
Des de l’any 2000, la Pedrera del Mèdol està reconeguda com a Patrimoni Mundial com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
L’anomenada pedra de Mèdol és la més emprada en la construcció de Tàrraco, i és encara molt visible a la fesomia de la ciutat pel seu característic color groguenc. Es tracta d’una lumaquel·la miocènica que resultava molt fàcil de treballar. Es va fer servir en la construcció de monuments com la muralla de Tàrraco, el fòrum provincial o l’amfiteatre.
La pedrera va ser explotada com a mínim des del segle I aC i es calcula que s’hi van extreure 150.000 metres cúbics de pedra. L’espai ofereix informació per estudiar les tècniques d’extracció de la pedra d’època romana, a més d’altres punts d’interès arqueològic, com són les fornícules o capelles de divinitats.
Des de l’any 2000, la Pedrera del Mèdol està reconeguda com a Patrimoni Mundial com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
Interès botànic i faunístic
L’especial configuració del clot, resultat de segles d’explotació de la pedrera, ha generat també un microclima a l’espai a causa de la profunditat, humitat i ombra que s’hi registra. Com a conseqüència, l’espai té un elevat interès botànic per les dimensions d’alguns exemplars típics del mediterrani (com els llentiscles, els peus d’ullastre i l’aladern), així com la presència de dues espècies amb un règim de protecció especial: la caragola sanguínia i el margalló.
Pel que fa a la fauna, al clot habita una fauna singular, com l’astor, el tudó, el vidriol, els ratpenats, el dragó comú i el dragó rosat.
Amb la incorporació de la Pedrera del Mèdol, ja són vuit els espais patrimonials a la comarca del Tarragonès gestionats pel MNAT: el Museu Arqueològic de Tàrraco (en remodelació, i amb part de la col·lecció exposada al Tinglado 4), la Necròpolis de Tàrraco, el Teatre de Tàrraco, la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, a la ciutat de Tarragona; la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla; el Conjunt romà de Centcelles, a Constantí; i l’Arc de Berà, a Roda de Berà.
Pel que fa a la fauna, al clot habita una fauna singular, com l’astor, el tudó, el vidriol, els ratpenats, el dragó comú i el dragó rosat.
Amb la incorporació de la Pedrera del Mèdol, ja són vuit els espais patrimonials a la comarca del Tarragonès gestionats pel MNAT: el Museu Arqueològic de Tàrraco (en remodelació, i amb part de la col·lecció exposada al Tinglado 4), la Necròpolis de Tàrraco, el Teatre de Tàrraco, la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, a la ciutat de Tarragona; la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla; el Conjunt romà de Centcelles, a Constantí; i l’Arc de Berà, a Roda de Berà.