TARRACO/MNAT

TARRACO/MNAT, fruit de la col·laboració entre el MNAT i el Port de Tarragona, presenta l’essència d’una ciutat romana, TARRACO, i de la col·lecció d’un museu centenari, el MNAT. És una exposició de síntesi que s’emmarca en el projecte de reforma del Museu que s’emmarca, alhora, en el projecte comú de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona de posada en valor del patrimoni romà de la ciutat. El Museu, que va tancar les seves portes el passat 16 d’abril per iniciar la primera fase de les obres d’adequació, s’instal·la amb aquesta mostra al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona, per continuar donant servei a la ciutadania fins a la finalització de les obres.

La conceptualització de l’exposició ha partit del projecte expositiu “TARRACO, capitale, de l’Hispania Citerior” presentat a Toulouse l’any 2006 pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en col·laboració amb el Musée Saint Raymond de Toulouse.
Per aquesta nova presentació al Tinglado 4, el projecte ha actualitzat i ampliat els temes i els seus protagonistes patrimonials, incorporant tots aquells aspectes de coneixement sobre Tàrraco i el seu patrimoni més recents, molts d’ells tractats ja en exposicions temporals organitzades pel MNAT.

L’exposició TARRACO/MNAT s’estructura en vuit àmbits. El primer, Una història suggeridora, convida els visitants a realitzar una mirada nova sobre el patrimoni i sobre la història, generadors d’emocions i de coneixement. Mirada que s’exemplifica amb la peça “Anti-noos i l’estàtua cuirassada” de Jorge Egea i Ramon Casanova, que va formar part de l’exposició “Soto Lucce. Apol·lo llum i imatge”, organitzada pel MNAT l’any 2012.
Després de l’àmbit introductori, es dona pas als vuit segles d’història de Tàrraco que s’expliquen a través dels següents sis àmbits: El domini de la Mediterrània: Hispània en l’òrbita del món romà, De base militar a capital d’August, L’esplendor del segle II: un projecte urbà a imatge de Roma; Una ciutat viva, Les vil·les i el món rural, Crisi i transformació.
Clou el recorregut expositiu l’àmbit Tarraco, quanta fuit que ofereix una nova mirada al patrimoni arqueològic i a les col·leccions del museu absolutament contemporània. A través de l’obra d’11 fotògrafs, entre els que destaquen les fotografies de Joan Fontcuberta, Toni Catany, Humberto Ribas, Jordi Guillumet, Ferran Freixa o Manuel Serra, s’exposa una nova mirada sobre les col·leccions del museu. Una proposta conceptual que vol fer del patrimoni arqueològic i del coneixement de la història una eina útil i significativa per la societat d’avui. Finalment, un audiovisual explica al visitant la història del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona des de la seva creació fins avui, a través d’un recull de l’activitat de conservació, recerca i difusió d’aquesta institució centenària i que vol retre homenatge a tots els professionals que hi treballen i als que han participat en aquest projecte.

Pel que fa a les col·leccions, s’hi exposa una selecció de 207 objectes del fons del MNAT de diversa tipologia i materials, reflex de la col·lecció mateixa: arquitectura, escultura, pintura, bronzes, mosaic, ceràmica, joieria... Els elements arquitectònics, l’estatuària pública i els imponents pedestals, procedents del fòrum, la zona de culte, el teatre o l’amfiteatre de Tàrraco, expliquen el poder a la ciutat i com aquesta es va construir amb materials procedents d’arreu de la Mediterrània. Els elements procedents de les riques domus de la ciutat i de les grans vil·les parlen del luxe i del gust dels més privilegiats mentre altres objectes mostren la quotidianitat de la gent de Tàrraco, com menjaven, com es distreien, es guarnien o jugaven; com era l’activitat econòmica, el comerç, les vies de comunicació, la navegació i el port d’una ciutat que va ser clau en el domini romà de la península Ibèrica.

D’entre les peces exposades destaquen el mosaic de la Medusa; un cuirassat, dos togats i la Venus trobats a les excavacions del Teatre; un mil·liari; la Nina d’Ivori; la pintura de la Nèmesi i una inscripció de l’amfiteatre; el lampadari conegut com el Negret; un mosaic d’opus sectile; les estàtues i els mosaics de les muses procedents de la vil·la dels Munts a Altafulla; i les fulcra o elements decoratius de triclini, incorporades recentment a la col·lecció del museu.