TARRACO/MNAT

Una història evocadora

La mirada de qualsevol museu arqueològic s’adreça sistemàticament, per vocació innata, cap al passat. Però no per quedar-s’hi, sinó per instal·lar-lo en el present i per fer del document arqueològic —sigui quina en sigui la naturalesa— un instrument al servei de la societat actual, ajustat conceptualment i formal a les seves necessitats i als seus requeriments.
 
Perquè així sigui, cal explorar nous territoris i traçar nous camins cercant fórmules que facilitin un serè encaix entre passat i present.
 
Des de la seva fundació, a les darreries del segle III aC, Tàrraco va tenir, ininterrompudament, un paper important en el procés d’incorporació de les terres de la península Ibèrica a una nova forma de vida i d’organització social. Per Tàrraco, base militar, penetraren a Hispània les legions que havien d’assegurar la conquesta i pacificació del territori. Per Tàrraco entraren, també, tots els components culturals que de mica en mica van assimilar els pobladors indígenes —els ibers—, que ben aviat esdevingueren membres de la gran comunitat llatina, integrats als seus usos i costums.
 
En el seu urbanisme, en la seva arquitectura oficial o domèstica, en els seus elements de quotidiana presència ciutadana, Tàrraco es va constituir en un fidel i exacte exponent d’una cultura entre imposada i celebrada. Un exponent que molts segles més tard continua brindant-nos les seves claus de comprensió, parcials, però sempre significatives.
 
Una història que dona, doncs, al patrimoni clàssic, l’oportunitat de continuar generant emocions i coneixement en l’actualitat.